Ruanda: 20 anys després del genocidi
Per Lorena Cobas, responsable d'Emergències d'UNICEF Comitè Espanyol.
Definició de genocidi segons laRAE: extermini oeliminació sistemàtica d'un grup social per motiu de raça, d'ètnia, de religió, de política o de nacionalitat.
És una definició que pot semblar freda. Si no t'atures a reflexionar, fins i tot pot semblar alguna cosa sense gaire sentit. Però passa el mateix si la veiem a través de l'exemple d'un país concret?
Avui fa 20 anys que va començar aRuanda el major genocidi de la història.
Es compleixen 20 anys de l'episodi més fosc d'aquest país i també de tota la comunitat internacional.
La nit del 6 d'abril de 1994 la vida de tots els ruandesos va canviar sobtadament. Aquella nit les persones van deixar de ser veïns, companys de classe o de la feina, botiguers... per esdeveniramics o enemics segons el seuorigen ètnic.
Ruanda: 800.000 tutsis assassinats
Ser un nen, en aquest context, significava que, de sobte, l'amiguet amb què jugaves al pati o al parc es convertia en un enemic al qual batre o del qual fugir. O que els veïns que et cuidaven de tant en tant, ara volien matar el teu pare i ja no et donaven ni protecció ni seguretat.
Aquella terrible nit, després de l'assassinatdel president, les paraules més importants en la vida de qualsevol persona van passar a ser hutu itutsi. Segons el grup al qual pertanyessis, així s'escriuria la teva història durant els següents mesos i anys.
En només 4 mesos, el conflicteva tenir com a resultat uns 800.000 tutsis assassinats a mans dels hutus.
A més, es van utilitzar totes les armes possibles per atacar l'enemic, com violacions en massa imutilacions. Un exemple clar d'extermini d'un grup social segons la definició de la RAE.
I els que no van morir van protagonitzar un dels majorsèxodes de refugiats de la història cap a països com la República Democràtica del Congo, Tanzània o Burundi.
Aquest conflicte va deixar ferides obertes en tots els ruandesos, fossin hutu o tutsi. El sofriment i eldolor d'allò viscut és una cosa que els acompanya des de llavors.
Avui, 20 anys després, ens unim al record de lesvíctimes d'aquest genocidi. Perquè mereixen ser honrades i perquè volem que no es repeteixi.
RUANDA, EN el camí dels ODM
Avui, 20 anys després, ens cal pensar en Ruanda com un país lliure de violència. Hi ha hagut avenços, Ruanda està en camí de complir gairebé tots els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni.
Avui, 20 anys després, els nens i joves estan en el cor del desenvolupament, en paraules de Laurence Umohoza, de 16 anys i vicepresident del Fòrum Nacional de la Infància: "quan recordem les vides dels infants que es van perdre, els que som nens avui hem d'aprofitar l'oportunitat d'anar a l'escola, ser conscients dels nostres valors i contribuir a construir una Ruanda millor".
Avui mirem a altres països i altres pobles que estan vivint agressions pel seu origen, raça o religió, i també volem tenir-los presents. Perquè d'aquí a 20 anys els podem estar recordant com avui fem amb Ruanda.
La República Centreafricana, Sudan del Sud, Síria... Volem que aquests conflictes acabin i que la violència i el dolor que estan causant es pugui superar.
Fondo de Emergencias
Ayúdanos a estar preparados ante una emergencia.